Nom | Col·lecció de llimacs terrestres |
Nom alternatiu | MCNB. Col. llimacs terrestres |
Citeu com | Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). Col·lecció de llimacs terrestres MCNB. Col. llimacs terrestres |
Descripció | Col·lecció formada per animals sencers preservats en alcohol etílic de 70º (76% dels lots) i conquilles en sec. Consta d'uns 980 espècimens agrupats en 456 lots, inclosos tres lots amb sis espècimens tipus. La cobertura taxonòmica s'estén a les famílies Agriolimacidae, Arionidae, Limacidae, Milacidae, Parmacellidae i Testacellidae (les dues últimes apleguen la majoria del material en sec de la col·lecció). Gairebé totes les mostres procedeixen de la península Ibèrica: Espanya aporta el 93% dels lots, amb una alta proporció de fauna catalana (78% del total), principalment del Pirineu; la resta del territori ibero-balear, y algunes mostres molt minoritàries procedents d'Europa, el nord d'Àfrica i el sud-est asiàtic completen l'abast geogràfic de la col·lecció. Els lots més antics (conquilles en sec) pertanyen a les col·leccions històriques del Museu com ara les de Francesc Martorell i Peña, Artur Bofill, Joan Baptista d'Aguilar-Amat, Joan Rosals, Manuel de Chía i Baltasar Serradell, entre d'altres. Les col·leccions ingressades posteriorment inclouen material en sec (col·leccions de Luis Gasull i Miquel Bech) i en líquid (mostres recol·lectades per Oleguer Escolà i col·laboradors). El material més recent en líquid prové de diferents campanyes de recol·lecció i projectes de recerca desenvolupats per l'actual Secció de Malacologia del Museu. També s'han incorporat espècimens tipus de tàxons descrits per Vicent Borredà i Alberto Martínez-Ortí. Tota la col·lecció registrada, documentada i informatitzada a nivell de lot d'espècimens. Al voltant del 45% dels lots pendent de determinació. Les dades d’una part de la col·lecció poden consultar-se en línia a través del web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del portal GBIF. |
Procedència | Les primeres mostres pertanyen a la col·lecció conquiliològica de Francesc Martorell i Peña, com a part de la col·lecció fundacional del Museu Martorell (1879). Altres col·leccions històriques que aporten conquilles de llimacs són les d'Artur Bofill, Joan Baptista d'Aguilar-Amat, Joan Rosals, Manuel de Chía, Baltasar Serradell i Alejandro Torres. Cal esmentar també les aportacions de col·laboradors i altres fonts d’ingrés vinculades amb el Museu (Rafael Candel, Ascensi Codina, Carme Gelabert, Carmen Giménez, J. Maluquer i d’altres).
Posteriorment hi trobem les conquilles de les col·leccions de Luis Gasull i Miquel Bech, donades al Museu en 1983 i 2009, respectivament, així com els llimacs en líquid recol·lectats per Oleguer Escolà i col·laboradors, molts d'ells procedents de cavitats. Des de 1997 el conservador del Departament d’Invertebrats no Artròpodes és Francesc Uribe. Al llarg d’aquesta etapa s’ha completat l’inventari i la informatització dels fons de la col·lecció a nivell de lot d’espècimens; en el camp de la recerca hi destaquen els estudis sobre biodiversitat i ecologia, orientats en bona part a la gestió d'espais naturals a Catalunya, amb la participació dels malacòlegs Vicenç Bros, Jordi Cadevall, Elisabeth Hernández, Jordi Nebot i Albert Orozco. Aquests estudis han aportat les mostres més recents de llimacs en líquid, que representen, alhora, un increment notable dels fons de la col·lecció. Qualitativament importants són els espècimens tipus dipositats al Museu, corresponents a tres espècies descrites per Vicent Borredà i Alberto Martínez-Ortí. |