Nom | Col·lecció de poliplacòfors |
Nom alternatiu | MCNB. Col. poliplacòfors |
Citeu com | Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). Col·lecció de poliplacòfors MCNB. Col. poliplacòfors |
Descripció | Col·lecció de mol·luscs poliplacòfors formada per conquilles en sec (99% dels lots) i organismes sencers preservats en alcohol etílic de 70º. Consta de 710 exemplars agrupats en 224 lots, corresponents a unes 50 espècies. La major part del material pertany a les col·leccions històriques del Museu (col·lecció fundacional de Francesc Martorell i col·leccions d'Antoni de Samà, Artur Bofill, Joan Baptista d'Aguilar-Amat, Joan Rosals, Baltasar Serradell, José Giner i Manuel de Chía). Entre les aportacions més recents hi destaquen les mostres de la col·lecció de Joan Rosal i Sagalés. L'abast geogràfic s'entén principalment a la Mediterrània (costes de Catalunya i Illes Balears, sobretot), amb mostres puntuals procedents del Pacífic (principalment de Califòrnia), Atlàntic, i Índic (sud-est asiàtic). Tota la col·lecció registrada, documentada i informatitzada a nivell de lot d'espècimens. Les dades d’una part de la col·lecció (actualment minoritària) poden consultar-se en línia a través del web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del portal GBIF. Una representació de la col·lecció ha estat exhibida a les exposicions permanents del Museu. |
Procedència | Les primeres mostres pertanyen a la col·lecció conquiliològica de Francesc Martorell i Peña, com a part de la col·lecció fundacional del Museu Martorell (1879). La col·lecció de poliplacòfors inclou també conquilles de la col·lecció d’Antoni de Samà (ingressada al voltant de 1914), formada per moluscs marins de la costa de Catalunya. Les col·leccions d’Aguilar-Amat, Artur Bofill i Joan Rosals, que representen un increment notable dels fons del Museu (entre 1917 i 1920), aporten també un nombre significatiu de mostres. A aquestes cal afegir el material procedent d’altres col·leccions històriques ingressades posteriorment: hi destaquen les de Manuel de Chía (1923), Baltasar Serradell (1931) i José Giner (1932).
Sota la direcció d’Artur Bofill i Poch primer (1891-1929), i de Joan Baptista d’Aguilar-Amat després (1929-1936), la secció de malacologia experimenta un procés de reorganització dels seus fons, amb la integració de les col·leccions i la revisió de la nomenclatura, tot i conservant les etiquetes originals. Les mostres més recents (una trentena de lots procedents de les costes de Catalunya i Balears) pertanyen a la col·lecció de Joan Rosal i Sagalés, ingressada l'any 2000. Des de 1997 el conservador del Departament d’Invertebrats no Artròpodes és Francesc Uribe; al llarg d’aquesta etapa s’ha completat l’inventari i la informatització dels fons de la col·lecció a nivell de lot d’espècimens. |