Wikicollecta

Els briozous són animals invertebrats colonials aquàtics, la majoria marins però també n´hi ha d’aigua dolça (classe Phylactolaemata). Malgrat ser molt ubics, els briozous (literalment animals molsa) sovint passen desapercebuts i es confonen amb hidraris, coralls o algues. Se’n coneixen aproximadament 6.000 espècies vives, però varen ser molt més importants en èpoques remotes, i s’han descrit més de 15.000 espècies en el registre fòssil, especialment en les roques sedimentàries del Paleozoic.

Els briozous són animals colonials i les colònies estan formades per individus anomenats zooides. Cada colònia es forma per gemmació asexual de nous zooides, a partir d’un zooide primari o ancèstrula provinent de la metamorfosi d’una larva d’origen sexual (o a partir d’una gemma resistent o estatoblast, en els briozous d’aigua dolça). Les colònies són hermafrodites, tot i que no ho són tots els zooides. En principi, la majoria dels zooides són autosuficients per a alimentar-se i reproduir-se asexualment, i s’anomenen autozooides. Però una característica d’alguns grups és el polimorfisme dels seus zooides, que permet que diferents individus de la colònia o zooides assumeixin funcions diferents com estructures de suport (estolons, rizoides), de farciment d'espai (heterozooides), estructures sexuals (gonozooides), òrgans de defensa (aviculàries) o d’agitació de l’aigua (vibraculàries). En la majoria dels briozous, cada zooide està protegit per un exosquelet carbonatat però perforat per porus i travessat per una xarxa d‘interconnexió (el funicle), de forma que tots els zooides de la colònia estan units entre ells.

Dintre del seu esquelet, cada zooide té una part carnosa formada per un tub corbat de forma que ambdós extrems, la boca i l’anus es troben propers. La boca es troba voltada d’una corona (o una ferradura als phylactolemats d’aigua dolça) de tentacles ciliats que s’anomena lofòfor. El lofòfor és retràctil i la seva funció és la capturar de les partícules d’aliment i el intercanvi de gasos. 

Els briozous són organismes bentònics que viuen majoritàriament fixos a un substrat (sèssils), però algunes  rares espècies tenen una manera de vida lliure, i fins i tot es poden desplaçar discretament. Les colònies poden ser incrustants, rampants o erectes, i generalment s’instal·len  sobre superfícies rocoses, conquilles, sobre vegetals i altres substrats durs i tous d’origen divers. Els zooides són molt petits ( aproximadament  0.5 mm de mitjana), però les colònies que conformen són de mida molt variable i, encara que generalment no superen uns pocs centímetres de diàmetre, algunes espècies  poden arribar a construir estructures de decímetres o algun metre de llargada.

Els briozous són suspensívors filtradors i la seva dieta consisteix en petits microorganismes, incloent les diatomees i altres algues unicel·lulars. Al seu torn, els briozous són presa de depredadors específics, com alguns mol·luscs nudibranquis i crustacis picnogònids, i d’altres animals de pastura més generalistes, com els eriçons de mar i peixos.

En els mars i hàbitats on són quantitativament abundants (p.e. l’Antàrtida), els briozous proporcionen un hàbitat important per a molts organismes, incloent peixos i altres espècies d’interès comercials. No sent una font d’aliment aprofitable ni una baula important dins les xarxes tròfiques, l’interès dels briozous per als humans consisteix en la seva aplicació a una àmplia gamma d’estudis (sobre la història passada de la Terra, teories sobre impactes ecològics i econòmics); també han proporcionat  productes bioquímics amb aplicacions en farmacologia. Gràcies als seus esquelet carbonatats, els briozous tenen un registre fòssil molt important, que es remunta a l’Ordovicià inferior. Encara avui, els briozous són components importants dels sediments marins però eren molt més importants en els mars de les eres passades, per la qual cosa aquests organismes són molt útils per a reconstruir els registres geològics, provar les hipòtesis evolutives i els efectes del canvi ambiental. Des d’un punt de vista negatiu, contribueixen amb un nombre significatiu d'espècies exòtiques invasores i també resulten nocives per als interessos humans com a components del fouling marí (acumulació d’organismes en superfícies immerses amb efectes negatius en l’àmbit econòmic, ambiental o relacionat amb la seguretat).

Mikel Zabala i Teresa Madurell

Tornar