Va ser regent del Vivari i l'Aquari del Parc Zoològic (1915-1920), va estar vinculat al Laboratori de Malacologia del Museu (1919-1920). A les col·leccions zoològiques del Museu es conserven exemplars recol·lectats per ell en diferents llocs de Catalunya en el període 1917-1919.
Estudià a Barcelona, el Batxillerat al Reial Col·legi de Terrassa on tingué de professor i Director al Dr. Cadevall amb qui va conservar tota la vida una gran amistat.
Seguint la tradició familiar, es llicencià en dret el 1905 a la Universitat de Barcelona. Exercí la professió al despatx del seu pare fins el 31 de desembre de 1913 en que fou nomenat Jutge Municipal suplent.
Tingué sempre una gran afició a l’estudi de la natura, possiblement influït per la seva amistat amb el Dr. Cadevall i el seu esperit encuriosit i observador, que tingué bona oportunitat de practicar a Artesa de Segre on tenien un petit patrimoni. Aquest esperit el portà a estudiar pel seu compte, seguint uns cursets de Tècnica microscòpica al Laboratori de Biologia dels Jesuïtes de Sarrià. Viatjà un parell de vegades a Alemanya on visità els jardins zoològics i botànics i els museus d'Història Natural de les ciutats més importants. Va ser membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural de la que fou Secretari (1899-1901 i 1907), Vicepresident el 1906 i, President el 1910.
Va ser designat per la Mancomunitat de Catalunya professor de ciències naturals als Estudis Normals, de 1916 a 1924, quan fou destituït pel govern de Primo de Rivera. Professà durant aquest període, els cursos nocturns d'Estudis de la Naturalesa patrocinats pel Consell de Pedagogia i fou professor de ciències naturals de l'Escola d'Estiu, de 1916 a 1923, i de 1932 fins a la guerra civil. Durant aquest darrer període, va ser professor d'Història Natural de l'Escola Normal de la Generalitat. Per concurs, el 1934 fou nomenat professor de ciències naturals dels ensenyaments organitzats per l'Institut Nàutic de la Mediterrània, depenent de la Generalitat de Catalunya. Després de la guerra civil, desapareguda l'Escola Normal de la Generalitat i l'Institut Nàutic de la Mediterrània, i tancada la Institució Catalana d'Història Natural, restà apartat de les activitats docents.
Fou Regent del Vivari i Aquari del Parc Zoològic de 1918 a 1920, professor d'estudis de la Naturalesa per a nois de les escoles públiques per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals el 1917, membre del Jurat pel concurs d'herbaris nomenat pel Consell de Pedagogia de la Mancomunitat el 1922. Publicà nombrosos treballs en el Butlletí dels Mestres, Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, i publicà alguns llibres.
La casa de la Pobla de Segur de la família de la seva esposa, Neus de Motes i Aleu, estigué sempre oberta a tots els amics naturalistes que en feren la base d'operacions per les seves campanyes pel Pallars i comarques del Nord de Lleida. Obermaier, el Dr. Friz Haas, Aguilar Amat. Font i Quer, Bataller, etc. van passar-hi temporades.
El 1924 s’incorpora com a advocat a la Compañía Telefonica Nacional de España, on treballà fins a la seva jubilació.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar