A finales de 1931, ante la inminente disolución de la Compañía de Jesús por el gobierno de la II República, L. Navás toma la decisión de dejar su colección al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, para asegurar su conservación. Y así lo dejó escrito en su diario personal: «Enero. 1932. Cedo mi colección al Museo de Barcelona.». En aquella época, el Museo tenía como director al botánico Pius Font i Quer, y Ascensi Codina i Ferrer como responsable de la sección de Entomología, ambas personas de confianza de Longinos Navás.
A la muerte de Ascensi Codina el padre Navás fue propuesto para sucederle en el cargo, pero no aceptó y fue elegido el joven de 25 años Francesc Español Coll, que había cursado Ciencias Naturales y era Licenciado en Farmacia.
L. Navás, hombre de ideas claras y fuertes convicciones, fue llevando poco a poco su colección en tren y en persona al Museo de Barcelona. Para ello llevaba dos cajas entomológicas llenas a Barcelona que volvía posteriormente vacías a Zaragoza para llenarlas de nuevo con más material de su colección. Esta labor titánica quedó truncada con el inicio de la Guerra Civil Española.
Cuarenta años más tarde, el Dr. Francesc Español, en fecha 26 de junio de 1976, consiguió hacer llegar el resto de la colección Navás al Museo en condición de préstamo a 5 años.
Pero no es hasta el año 2022, cuando se pone en contacto con el Museo el padre jesuita Juan Jesús Bastero, docente en el Colegio del Salvador de Zaragoza y gran estudioso y divulgador de la figura y obra científica de Longinos Navás, cuando empiezan los trámites necesarios para formalizar la donación oficial de la colección Navás al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Longinos Navás y Ferrer fue un padre jesuita, científico y excelente naturalista que ejerció como profesor del Colegio de El Salvador (Jesuitas) de Zaragoza (1892-1936). Fue también un entomólogo mundialmente reconocido por su especialización en los insectos neurópteros. Su implicación en el estudio de estos insectos fue tan trascendental que, a día de hoy, su nombre se encuentra asociado a este orden, del que describió casi 300 géneros y alrededor de 1.900 especies y variedades. Publicó más de 450 publicaciones científicas sobre entomologia, la mayoría de las cuales sobre el orden de los neurópteros.
catàleg de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sesión para comentar
Deseo registrarme para poder comentar
Bioexplora, el espacio participativo y de consulta del patrimonio científico de el Museo de Ciencias Naturales de Barcelona
Regístrate o accede para participar