Guia de fons i col·leccions


Col·lecció de bivalves marins

Nom Col·lecció de bivalves marins
Nom alternatiu MCNB. Col. bivalves marins
Citeu com Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB). Col·lecció de bivalves marins
MCNB. Col. bivalves marins
Descripció Col·lecció de mol·luscs formada per bivalves marins preservats en sec (99% dels lots) i en alcohol etílic de 70º. Consta d'uns 48000 elements agrupats en 9650 lots. La major part del material pertany a la col·lecció fundacional de Francesc Martorell i a altres col·leccions històriques del museu (Antoni de Samà, Artur Bofill, Joan Baptista d'Aguilar-Amat, Joan Rosals, Reial Acadèmia de les Ciències i Arts de Barcelona, Baltasar Serradell, entre d'altres). Entre el material més recent hi destaquen les mostres de la col·lecció de Luis Gasull. L'abast geogràfic s'estén a tot el món, amb abundància de fauna procedent de la Mediterrània (especialment de Catalunya i les illes Balears), costes i arxipèlags del Pacífic, Atlàntic i Índic (sobretot dels arxipèlags del sud-est asiàtic). Àmplia cobertura taxonòmica. Tota la col·lecció registrada, documentada i informatitzada a nivell de lot d'espècimens. Les dades d’una part de la col·lecció poden consultar-se en línia a través del web del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i del portal GBIF. Una representació de la col·lecció s'ha exhibit a les exposicions permanents del museu; actualment s'exposen al Museu Blau espècimens corresponents a deu lots.
Procedència Les mostres més antigues pertanyen a la col·lecció conquiliològica de Francesc Martorell i Peña, com a part de la col·lecció fundacional del Museu Martorell (1879). La col·lecció de bivalves marins inclou també exemplars de la col·lecció d’Antoni de Samà (ingressada al voltant de 1914), formada per moluscs marins de la costa de Catalunya. Les col·leccions conquiològiques d’Aguilar-Amat, Artur Bofill i Joan Rosals, que representen un increment notable dels fons del museu (entre 1917 i 1920), aporten també una quantitat important de mostres. A aquestes cal afegir el material procedent d’altres col·leccions històriques ingressades posteriorment: hi destaquen les de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (cedida en dipòsit al museu en 1925) i les col·leccions de Manuel de Chía (1923), Baltasar Serradell (1931), José Giner (1932) i Institut Jaume Balmes (1936). La col·lecció de la Reial Acadèmia inclou aportacions de Jaume Basté, Eduardo i Adolfo Cháquert, Eduard Fontseré, Eusebi Mas, i José María Salvañá, entre d'altres. També s'han localitzat exemplars donats per Adolfo de Reynoso i Alejandro Torres. Cal destacar a més les aportacions efectuades per col·laboradors i altres fonts d’ingrés vinculades amb el Museu (Ascensi Codina, Marià Ferrer Bravo, Vicenta Gibert, Josep Maluquer, Santiago Novellas i d’altres). Tot i que de manera puntual, hi trobem material procedent de l'expedició d'Aguilar-Amat a l’Indoxina francesa (1929) o de les diferents campanyes al protectorat espanyol del Marroc. Pel que fa a la col·lecció en líquid, els exemplars més antics provenen de les col·leccions de l'Estació Zoològica de Nàpols i de l'Estació de Biologia Marítima de Santander, com a part d'una adquisició d'animals marins per al museu (1916-1917).
Sota la direcció d'A. Bofill primer (1891-1929), i de J. B. d’Aguilar-Amat després (1929-1936), la secció de malacologia experimenta un procés de reorganització dels seus fons, amb la integració de les col·leccions i la revisió de la nomenclatura, tot i conservant les etiquetes originals.
Més recentment, la col·lecció del malacòleg Luis Gasull (donada l'any 1983, amb Rosario Nos com a directora del Museu) contribueix amb una quantitat important de lots (gairebé el 10 % del total de bivalves marins), la majoria procedents de les Illes Balears.
Des de 1997 el conservador del Departament d'Invertebrats no Artròpodes és Francesc Uribe; al llarg d'aquesta etapa s'ha completat l'inventari i la informatització dels fons de la col·lecció a nivell de lot d'espècimens.