A finals de l’any 1931, davant la imminent dissolució de la Companyia de Jesús pel govern de la II República, L. Navás pren la decisió de deixar la seva col·lecció al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per tal d’assegurar la seva conservació. I així ho deixà escrit al seu diari personal: «Enero. 1932. Cedo mi colección al Museo de Barcelona.». En aquella època, el Museu tenia com a director el botànic Pius Font i Quer, i Ascensi Codina i Ferrer com a responsable de la secció d’Entomologia, totes dues persones de confiança de Longinos Navás.
A la mort d'Ascensi Codina el pare Navás va ser proposat per succeir-lo al càrrec, però no va acceptar i va ser elegit el jove de 25 anys Francesc Español Coll, que havia cursat Ciències Naturals i era Llicenciat en Farmàcia.
L. Navás, home d’idees clares i fortes conviccions, va anar portant a poc a poc la seva col·lecció amb tren i en persona al Museu de Barcelona. Per fer-ho, duia dues caixes entomològiques plenes cap a Barcelona que tornava posteriorment buides a Saragossa per omplir-les de nou amb més material de la seva col·lecció. Aquesta tasca titànica va quedar truncada amb l’inici de la Guerra Civil Espanyola.
Quaranta anys més tard, el Dr. Francesc Español, en data 26 de juny de 1976, aconseguí fer arribar la resta de la col·lecció Navás al Museu en condició de préstec a 5 anys.
Però no és fins l’any 2022, quan es posa en contacte amb el Museu el pare jesuïta Juan Jesús Bastero, docent al Colegio del Salvador de Zaragoza i gran estudiós i divulgador de la figura i l’obra científica de Longinos Navás, que es comencen tots els tràmits necessaris per formalitzar la donació oficial de la col·lecció Navás a l’MCNB.
Longinos Navás i Ferrer va ser un pare jesuïta, científic i excel·lent naturalista que exercí com a professor del Colegio del Salvador (Jesuitas) de Zaragoza (1892-1936). Fou, també, un entomòleg mundialment reconegut per la seva especialització en els insectes neuròpters. La seva implicació en l’estudi d’aquests insectes va ser tan transcendental que, encara a dia d’avui, el seu nom es troba associat a aquest ordre, del qual va descriure gairebé 300 gèneres i al voltant de 1.900 espècies i varietats. Publicà més de 450 publicacions científiques sobre entomologia, la majoria de les quals sobre l'ordre dels neuròpters.
catàleg de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Iniciar sessió per comentar
Em vull registrar per poder comentar
Bioexplora, l'espai participatiu i de consulta del patrimoni científic del
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Enregistrat o accedeix per participar