Architect of the Café-restaurant of the Universal Exhibition of 1888, known as Castell dels Tres Dragons, home of the Museu de Zoologia de Barcelona since 1920.
He studied architecture in Madrid, and worked as an architect for more than 50 years. He traveled to different European countries. He took an active part in the political and cultural life of the time.
His architectural work includes: Montaner i Simón Publishing House, Grand Internacional Hotel, Refurbishment of Comillas Cemetery, Santa Florentina Castle, Refurbishment of interior of Fonda España Restaurant, Santa Creu and sant Pau Hospital, Lleó Morera House, Domènech House, Palace of Catalan Music, Fuster House, others.
Cafè Restaurant
The Café Restaurant was a commission made by Barcelona City Council for the Exposition Universelle of 1888. Unlike the other pavilions in the exposition, which were designed for temporary use, the café-restaurant was supposed to be a permanent structure. The executive committee in charge of the exposition found it attractive, a fine example of modern architecture, as it proposed original constructional solutions and decorative finishes (reinterpreting artistic styles of the Iberian Peninsula). Due to the building’s mediaeval air, it was christened The Castle of the Three Dragons, the name of a well-known comedy written by Serafí Pitarra (Frederic Soler) a few years earlier. The design was completed in a short space of time and the building work began immediately, although as a result of several problems that arose during its construction it remained unfinished, particularly the ornamental touches. Domènech preferred to resign from the project than to hand the work over to the tenant and seeing how he made use of it. Josep Forteza, until then assistant architect, was commissioned to complete the work.
Once the building was abandoned after the Exposition Universelle closed its doors, Barcelona City Council commissioned Domènech its conversion into a history museum. The Museu d’Història de Barcelona officially opened in 1892, although the building would later house the Museu de Catalunya de Ciències Naturals, the Catalan Natural Science Museum. The extensive polychrome decoration of the wall surfaces and metallic elements would subsequently be repainted.
In 1990 the building became the zoo museum, Museu de Zoologia, a function it preserved until 2011.
De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.
De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.
1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.
El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.
Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.
A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.
El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.
El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer.
Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.
L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.
Log in to comment
I want to register to comment
Bioexplora, the participatory space and consultation of the scientific heritage of Museum of Natural Sciences of Barcelona
Register or access to participate