Xavier Pascual Torramadé
Xavier Pascual Torramadé

Pascual Torramadé, Xavier

Barcelona , 30/9/1954 - Barcelona , 22/8/2021
Field of activity: Zoology | Herpetology
Museum related: Collaborator
Main function: Reviewer

Publications

  • Bea Sánchez, Antonio; Pascual, Xavier; Vilella, J. F.; González, D.; Andreu, C., 1978. Nota sobre reptiles ibéricos: III. Estudio preliminar sobre biometría y distribución de Elaphe longissima (Laur, 1768) en la península Ibérica. (Reptilia Colubridae). Miscel·lània Zoològica, Vol. 4 (2): 191-204. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520637
  • Bea, Antonio.; Montori, Albert & Pascual, Xavier., 1994. Herpetofauna dels Aiguamolls de l'Empordà. In: Els Sistemes naturals dels aiguamolls de l'Empordà. Treballs de la Institució Catalana d'Història Natural. Institut d'Estudis Catalans, Editors. Barcelona. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520668
  • Jutglas Andreu, C. & Pascual Torramadé J., 1978. Informe sobre los reptiles catalogados de especies protegidas en el territorio espanol [Tortuga griega (Testudo graeca graeca), tortuga mediterranea (Testudo hermanni robertmentensi), camaleon comun (Chamaeleo chamaeleon chamaeleon)]. Boletín de la Estación Central de Ecología, 7 (14): 53-58. [en línia]. Disponible a: https://www.recercat.cat/handle/2072/521329
  • Llorente, G. A.; Carretero, M. A.; Pascual, Xavier; Pérez, A., 1993. New record of a nesting loggerhead turtle Caretta caretta in Western Mediterranean. British herpetological bulletin, 42: 1992/93. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521314
  • Montori i Faura, Albert; Pascual, Xavier., 1981. Nota sobre la distribución de Euproctus asper (Dugès, 1852) en Catalunya: I, primera localidad para el macizo de Montseny. Publicaciones del Departmaento de Zoología de la Universidad de Barcelona, 6: 85-88. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521312
  • Montori i Faura, Albert; Maluquer i Margalef, Joan; Pascual, Xavier., 1985. Síntesi històrica dels estudis herpetològics als Països Catalans. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 50: 173-185. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520655
  • Montori, Albert.; Bea, Antonio & Pascual, Xavier., 1985. Característiques Generals de l'herpetofauna dels Aiguamolls de l'Empordà. Butlletí de la Societat Catalana d'Ictiologia i Herpetologia. 10: 39-43. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520656
  • Montori, Albert; Pascual, Xavier., 1985. Variación anual del peso de Rana temporaria (Amphibia, Anura) y su relación con el ciclo biológico. Butlletí de la Societat Catalana d’Ictiologia i Herpetologia, 10: 32-38. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520657
  • Montori, Albert; Pascual, Xavier. 1987. Contribución al estudio de Rana temporaria L. (Amphibia, Ranidae) en Santa Fe del Montseny (Barcelona). II. Ciclo biológico. Miscel·lània Zoològica, Vol. 11: 299-307. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520665
  • Pascual, X. & Montori, Albert., 1981. Contribución al conocimiento de Rana temporaria L. (Amphibia, Ranidae) en Sta. Fe del Montseny (Barcelona). I. Descripción de la zona y estima de la población. Miscel·lània Zoològica, Vol 7: 109-115. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520666
  • Pascual, Xavier ; Montori, Albert., 1982. Características del ciclo biológico de Rana temporaria L. (Amphibia, Anura) en Santa Fe del Montseny (Barcelona). Publicaciones del Centro Pirenaico de Biología Experimental, 13: 51-54. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520678
  • Pascual, Xavier ; Campeny, Roser., 1983. A preliminary note on the distribution of Triturus Helveticus in Catalonia (Spain). British Journal of Herpetology, Vol. 6: 346-347. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521312
  • Pascual, Xavier; Parellada, Xavier., 1983. Els escurçons de Catalunya. Alamany, Oriol. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Direcció General del Medi Rural. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521323
  • Pascual, Xavier., 1985. Contribución al estudio de las Tortugas marinas en las costas españolas. I. Distribución. Miscel·lània Zoològica, Vol. 9: 287-294. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520672
  • Pascual, Xavier. 1986. Les tortugues de Catalunya. Parellada, Xavier. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, Direcció General del Medi Rural. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521318
  • Pascual, Xavier., 1984. Herpetofauna de les Illes Medes. In: Els sistemes naturals de les Illes Medes. (Ignasi Olivella i Prats, Josep M. Gili i Sardà, Eds.). Institut d’Estudis Catalans. Barcelona. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521316
  • Pascual, Xavier., 1992. Martí Boada. Llegendes del Montseny. Lauro: revista del Museu de Granollers, Núm. 4; 71. [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/520673
  • Pascual, Xavier., 1995. Elaphe longissima (Laurenti, 1768): culebra de esculapio. Elaphe scalaris (Schinz, 1822): culebra de escalera. In: Distribución y biogeografía de los anfibios y reptiles en España y Portugal. Monografías de herpetología, 3. Pleguezuelos, J. M. (ed.). Granada: Universidad de Granada, Asociación Herpetológica Española. [en línia]. Disponible a: https://www.recercat.cat/handle/2072/521319
  • Ruiz-Martín, José María ; Pascual, Xavier., 1981. Datos hematológicos de Rana temporaria (Amphibia, Anura, Ranidae) en Catalunya. II Congreso de la Federación Española de Sociedades de Biología Experimental y Reunión Anual de las Sociedades de Bioquímica y Ciencias Fisiológicas (Madrid, Facultad de Medicina, Universidad Autónoma de Madrid, 6-10 julio 1981). [en línia]. Disponible a: http://hdl.handle.net/2072/521315

Bibliographical references

Search

Tiles

  • Nos Ronchera, Roser

    Roser Nos

    De 1947 a 1961: primer va ser becària del Museu de Zoologia de Barcelona, dedicada a tasques vinculades a la col·lecció de malacologia, ictiologia i la biblioteca, així com la divulgació. Cobrava unes 800 pessetes al mes, L'any 1954 va guanyar per oposició una plaça de bibliotecària que tanmateix la manté també vinculada a les seves activitats anteriors. El salari era de 1250 pessetes mensuals.

    De 1978 a 1989: directora del Museu de Zoologia de Barcelona, fins a la seva jubilació. Va dedicar una part important de la seva gestió a dignificar els espais del Museu de Zoologia de Barcelona i va incrementar les instal·lacions científiques amb un ambiciós espai soterrani. Així mateix va renovar l'oferta expositiva gràcies a un modern programa d'exposicions temporals.

    1993: sòcia número u i primera presidenta de la junta directiva de l'Associació d'Amics del Museu de Zoologia de Barcelona, actualment Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

  • Maluquer i Nicolau, Josep

    Josep Maluquer i Nicolau

    El 1915 és designat vocal tècnic de la Junta de Ciències Naturals. El febrer de 1916 és nomenat Secretari de la Junta. Va presentar un pla que incloïa la creació de laboratoris, l'ampliació del Museu i dels seus serveis, un pla de publicacions, el nomenament d’agregats i la contractació de tècnics, entre ells vàries dones. Es redactaren i aprovaren uns nous estatuts i un pla d'aprofitament de l'espai i els edificis del Parc. La Junta aprovà un pressupost extraordinari per a obres destinat a transformar el Castell dels Tres Dragons, Museu de Catalunya. Concretament els espais centrals de les plantes inferiors i laboratoris, a les torres dels angles. Es van remodelar espais  emblemàtics com la Biblioteca i la sala de malacologia van ser moblats a iniciativa seva, el Museu de Catalunya que va passar a ser Museu de Zoologia. El 28 d’abril de 1920 tingué lloc la inauguració de les noves instal·lacions del Museu de Catalunya.

    El 1917 creà, amb el suport de Joaquín de Borja, la Secció Oceanogràfica del Museu que impulsà fins el 1920. La secció comptava amb una xarxa de contactes amb altres centres similars com el del Laboratori de Porto-Pi de Palma de Mallorca, la Estación de Biología Marítima de Santander; l'Institut Océanographique de Monaco o el Laboratori Oceanogràfic de Nàpols. Publicà el projecte d'Institut Oceanogràfic de Catalunya que havia preparat, conjuntament amb els arquitectes municipals de Barcelona Antoni de Falguera (1876-1945) i Joaquim Vilaseca (1885-1963), per sotmetre'l a l'aprovació de l' Ajuntament i de la Mancomunitat. A més de laboratoris, aquaris, vivers, museu i biblioteca, s'hi preveia la instal·lació d'una escola de nàutica i d'una escola de pesca. L 'Ajuntament el declarà "vist amb satisfacció" a la seva sessió de l'1 d'octubre de 1919.

    Va crear vincles estrets amb altres institucions de referència, com el Senkenberg de Frankfurt, altres museus alemanys i el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid. Va introduir al Dr. Haas al Museu i va promoure la recerca zoològica.

    A finals de 1917 va estar a punt de dimitir pel malestar en el sí de la Junta degut a les seves decisions de contractar persones que no provenien del món acadèmic sinó del món naturalista, per contractar dones i per discrepàncies sobre les línies de recerca.

    El 1920 va adquirir per encàrrec de la Junta llibres i revistes a Alemanya. Representen el fonamental de les sèries antigues de revistes alemanyes i d'altres procedències dels actuals Institut Botànic, Museu de Geologia i Museu de Zoologia de Barcelona.

    El març de 1920 presentà la seva dimissió de la Secretaria de la Junta de Ciències Naturals, càrrec en el qual el succeiria Pius Font i Quer. 

  • Martorell i Peña, Francesc

    Martorell i Peña, Francesc

    Llegà a l'Ajuntament de Barcelona les seves col·leccions d’història natural, arqueologia i etnologia, a més d’una suma de diners que es va invertir en la construcció del primer edifici de Barcelona dissenyat per complir la funció de museu, el Museu Martorell, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals. El 1888 el Museu Martorell va publicar a cura d'Artur Bofill i Poch el catàleg complet de la col·lecció original de mol·luscs de Francesc Martorell.

  • Bofill i Poch, Artur

    Artur Bofill i Poch

    L'any 1887 va ser nomenat conservador del Museu Martorell. Va exercir de director del Museu entre 1891 i 1920. En jubilar-se del càrrec, cedí les seves col·leccions personals al Museu, i continuà desenvolupant la seva activitat científica com a regent de la secció de malacologia.