CAS | ENG

La història de l’exploració naturalista segueix un curs paral·lel al desenvolupament de les ciències naturals. Al principi, les exploracions només tenien com a objectiu reconèixer i descriure elements nous de la natura, mentre que avui busquen explicacions sobre la diversitat observada.

Els exploradors naturalistes professionals apareixen al segle XVIII. Des d’aleshores, els recursos cartogràfics i els mitjans d’exploració han millorat extraordinàriament. Ara s’exploren nous hàbitats i llocs impensables fa només un parell de dècades.

Les imatges del planeta i dels elements naturals tenen vides paral·leles. Durant més de 1.500 anys, fins al principi de l’edat moderna, els límits del món conegut van restar gairebé inalterables. La Mediterrània es trobava al centre i la resta del món era encara difusa. La representació científica dels organismes naturals depenia de les aptituds humanes i de la precisió de les arts pictòriques.

 

 

L’edat moderna va significar un avenç extraordinari. En poc temps es va acabar tenint una visió gairebé exacta de la forma i la mida dels continents i l’adveniment de la fotografia, al començament del segle XIX, va ser fonamental per fixar la imatge naturalista.
Avui dia, les tecnologies digitals permeten obtenir dades molt acurades i a distància dels canvis que es produeixen a la superfície del planeta o en qualsevol espai natural remot.

 

 

L’evolució tècnica també és present en els recursos disponibles per explorar. Les eines, la indumentària i el mitjà de transport són factors crítics per assolir objectius cada cop més ambiciosos. En els medis aquàtics l’equipament és fonamental.

Mars i oceans són testimonis de l’obstinació per explorar més enllà de les barreres físiques. L’exploració dels medis aquàtics és un reflex directe del progrés tecnològic orientat a garantir la supervivència en un medi letal per als humans.